
Dammià Sànchez Bonmatí és un jove rosinc que actualment està participant en un “Erasmus” ;un pla de mobilitat dirigit a estudiants Universitaris. Ara fa uns mesos que viu a Bèlgica. Per això, sempre que pot ens visita a empordatv.cat per a informar-se dia a dia de tot el que hi passa al seu poble: Roses.
- Actualment et trobes en el que s’anomena “Erasmus”, per a qui no ho sàpiga… explica’ns què és i com funciona; Quina peculiaritat té un “Erasmus” a diferència d’altres programes de mobilitat?L'Erasmus és un programa d'intercanvi per a estudiants universitaris. En altres paraules, permet a l'estudiant fer quatre o nou mesos dels seus estudis a l'estranger. L'únic que el diferencia d'altres programes de mobilitat és l'àrea geogràfica: Europa, que no la Unió Europea. Per tant, la beca d‘estudis prové de la Generalitat, el Ministeri i també de fons europeus. Les universitats firmen convenis entre elles per tal d'"intercanviar-se" estudiants. De fet, jo tinc dos tutors que controlen la meva estada, un a Brussel·les i un a Bellaterra.
- Com s’hi pot accedir-hi? A la Universitat què vas estudiar per a poder accedir a l’ “Erasmus”?En principi, tots els estudis universitaris públics permeten fer un Erasmus. En el meu cas, estic acabant Periodisme. Per accedir-hi, s'ha de demanar una plaça, que és adjudicada en funció de la teva nota mitjana a la carrera i el teu nivell d'idioma del país on vols fer l'intercanvi.
- Gràcies a aquests programa d’alguna manera t’has convertit en un Estudiant Europeu, per què vas triar Brusel•les. (El vas triar o va ser el que “et va tocar”?)Brussel·les era la meva primera opció. Quedaria molt bé dir que la vaig escollir per ser l'anomenada capital europea, per la peculiar situació lingüística i per la reputació de la seva universitat. En part és així, però també és cert que la vaig escollir en un cop de cor. Mai hi havia estat, però volia una ciutat gran i francòfona. I n'estic molt content. Brussel·les és culturalment molt rica, socialment molt diversa i et permet entendre una mica millor això d'Europa i de la política comunitària. A més, no té els perjudicis d'una ciutat enorme com pot ser París, Londres o Roma.
- Tens domicili propi a Brusel•les? Com és la teva vida diària? Com portes la llengüa?A Brussel·les visc a un kot, que és com es diuen aquí els pisos d'estudiants. Convisc amb dues noies belgues francòfones. La meva vida diària és un constant no parar, és un descobriment rere un altre, una sorprenent improvització que t'enriqueix molt. I el francès, bé. Ja el coneixia quan vaig arribar i aquí l'estic perfeccionant.
- Ho recomanaries a més estudiants? Sí. Ho recomano a la majoria dels estudiants. Potser hi posaria dos requisits. Ha de ser una persona disposada a obrir la seva ment i a trencar prejudicis. I un segon requisit més realista: tenir un coixí econòmic, perquè les beques són insuficients.
- Ja hi portes molt de temps a Brusel•les, què hi trobes de diferent entre Brusel•les i Catalunya?Uf! Primer de tot, l'economia no va tan malament. Però hi a més diferències: horaris, algunes tradicions, formes de veure la vida... i sens dubte: el clima. Quan vius aquí, valores molt més una estoneta de sol. Intentes canviar la teva rutina per aprofitar la llum al màxim.
- Hi trobes a faltar el teu poble?Sempre es troben a faltar petits detalls, però sobretot la gent. Però sé que és una experiència temporal, l'estic gaudint molt... i això no deixa gaire espai als enyors i les nostàlgies.
- Segueixes informant-te de tot el que hi passa a Roses?Menys que abans, però intento estar al dia. Últimament he seguit amb atenció el parèntesi que farà el Bulli i estic molt interessat a saber com acabarà. Encoratjo als polítics locals i comarcals a fer tot el possible per garantir que Roses sigui un referent en la investigació culinària.
- Sabem que utilitzes el nostra portal www.empordatv.cat per a veure-hi diàriament les noticies, què t’ha semblat aquesta nova eina?És molt positiu que una televisió local amb anys d’arrelament faci al salt a Internet. És inevitable i necessari. Els continguts permeten estar sempre al dia de l'actualitat, encara que a vegades donen massa veu al discurs polític i massa poc a la investigació per part dels periodistes.